dilluns, 27 de juliol del 2009

No val a badar

Bé, sembla ser que l'ERO d'Ercros finalment serà menys traumàtic del que s'esperava. Deixant de banda els acomiadaments temporals (17), s'ha aconseguit reduir els acomiadaments definitius de 51 a 34 i, a més a més, aquests s'aniran reincorporant a la fàbrica a mesura que hi hagi jubilacions.
No conec en quines condicions es faran els acomiadaments, ni les jubilacions, ni tampoc com es farà la reincorporació del treballadors acomiadats, però l'assemblea de treballadors hi està d'acord (181 vots a favor); per tant, muts i a la gàbia.
Si bé l'acord “Dins de lo dolent, està bé”, aquest no ens ha de fer perdre la perspectiva de la problemàtica econòmica que continua patint Flix. S'ha de continuar lluitant des de tots els estaments per saber quin futur dona Ercros a la fàbrica de Flix, quines inversions hi ha previstes o si, senzillament, la dòna per perduda.
A la vegada, s'ha de lluitar per la diversificació econòmica. S'ha de recordar als polítics, que s'omplen la boca durant les campanyes electorals parlant de la necessitat d'un reequilibri territorial com a punt fonamental per al futur de Catalunya, que ja és hora de que comencin a complir les seves promeses.
I ho podrien fer apostant definitivament per la creació d'un eix de creixement econòmic Tortosa-LLeida, similar al triangle Tarragona-Valls-Reus.
Per aconseguir-ho s'hauria de començar millorant les infraestructures. Primer desdoblar l'eix de l'Ebre, aproximant aquestes dues ciutats entre elles i, si s'escau, enllaçar-les directament amb França.
També es podria afavorir l'arribada de gas a tos els municipis d'aquest eix de desenvolupament o potenciar la línea ferroviària Reus-Casp. Donar avantages fiscals a les activitats que s'hi instal·lin, potenciar el turisme o, fins i tot, convertir la zona en una Zona d'Urgent Reindustrialització (ZUR).
En definitiva es tractaria de crear les sinergies necessàries per a que la iniciativa privada no veiges aquestes terres com una zona aïllada i apostes per instal·lar-s'hi.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Festival Flix Jazz 09

Aquesta setmana gaudirem del FESTIVAL FLIX JAZZ. Durant els dies 24, 25 i 26 de juliol el jazz i altres músiques improvisades envairan alguns locals i carrers del nostre poble.
De moment, podeu escoltar algunes peces musicals dels grups que hi participaran en aquesta adreça Myspace: Flix Jazz. Per cert, com ja podeu imaginar, hi participaran músics flixancos.

24 jul 2009 18:00
Els plaers del jazz; per jaume magriñà Ca Don Ventura
24 jul 2009 22:30
Swell Discoteca Springflix
25 jul 2009 11:00
Master class d’Ivan Sáez Escola de música de Flix
25 jul 2009 19:00
SWM Plaça Major
25 jul 2009 22:30
Dani Pérez trio Plaça Major
26 jul 2009 11:00
Música per a nens; per Norma Pujol i Júlia Muñoz Escola de música de Flix
26 jul 2009 19:00
Paulinho lemos Plaça Major

dijous, 16 de juliol del 2009

Eagle has landed

El 16 de juliol de 1969 a quarts d'onze del matí, hora local, s'enlairava des de Cap Kennedy (Florida, EUA) l'Apol·lo XI amb els astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins.
Dies desprès, el 20 de juliol, l'Eagle allunava al sud del Mare Tranquilitatis i Amstrong es convertia en el primer ésser humà que posava el peu sobre la Lluna (..un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat).
Però aquesta fita històrica no es pot explicar sense tenir en compte el context internacional en que es va produir: La Guerra Freda. La situació de tensió política, ideològica i militar que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XX entre el bloc occidental-capitalista (liderat pels EUA) i l'oriental-comunista (liderat per la URSS) també es va manifestar en la cursa per la conquesta de l'espai.
Però aquesta conquesta de l'espai, que tenia molt de propaganda, era important sobretot per l'aplicació dels avenços científics i tecnològics a la indústria armamentista, especialment els míssils balístics intercontinentals (ICBM), capaços de posar diversos cap nuclears a milers de quilòmetres de distància.
Els soviètics sempre van anar per davant en aquesta cursa espacial: Van posar en òrbita el primer satèl·lit artificial el 1957 (Sputnik), el primer ésser viu, també el 1957 (la gosseta Laika), el primer home el 1961 (Yuri Gagarin), la primera dona el 1963 (Valentina Tershkova) i van fer el primer passeig a l'espai el 1965 (Alexei Leonov).
Kennedy, amb un cop d'efecte, va anunciar el 1961 que els EUA posarien un home a la Lluna abans de que acabés la dècada. Així, quan l'Apol·lo 11 va allunar, molta gent va donar per acabada aquesta cursa. Els americans encara enviarien 6 missions més, mentre que els soviètics van fracassar en el seu intent de posar un cosmonauta a la Lluna.

dimecres, 8 de juliol del 2009

La porta de l'infern

Darvaz és una petita localitat situada al desert de Karakum al Turkmenistan. Antiga república soviètica, és un país situat a l'Àsia Central que disposa d'importants reserves de petroli i gas natural, però que actualment té un reclam turístic important: la porta de l'infern.
Es tracta d'un cràter provocat per l'home de més de 50 metres de diametre i més de 20 de profunditat que crema des de fa uns 35-40 anys.
Aquest cràter, visible amb el google Earth, és el resultat inesperat d'una prospecció minera feta per geòlegs soviètics als anys 70 del segle XX per trobar gas natural. Els geòlegs van topar amb una enorme caverna plena de gas que, per algun motiu, va incendiar-se i va provocar l'aparició d'aquest pou que crema en un incendi que sembla no tenir fi, alimentat pel gas que hi ha al subsòl i que ningú sap quan s'acabarà.