Podem llegir aquesta notícia publicada al diari El Punt Avui el 14 d'abril de 2012, o qualsevol altra que expliqui, per exemple, les despeses en la construcció d'un línea d'alta velocitat
Madrid-Cáceres-Badajoz-frontera portuguesa (Portugal ja ha dit que no construirà el seu tram degut a la crisi i hem de suposar que el nombre de passatgers que utilitzarà aquesta línia no la farà rendible), o que ens informi sobre la injecció de milers de milions d'euros de l'estat espanyol a
Bankia per la mala gestió del seus administradors mentre Rodrigo Rato surt somrient amb la butxaca ben plena.
Per altra banda, podem llegir qualsevol notícia sobre l'incompliment per part de l'estat espanyol de l'estatut d'autonomia de Catalunya al
negar-se a pagar el que ens deuen per llei, o qualsevol notícia sobre les
retallades en salaris o en serveis essencials per a la població (educació, sanitat).
Desprès podem treure les nostres pròpies conclusions sobre la responsabilitat, en la crisi que estem patín, dels polítics que ens governen.
EL PUNT AVUI
La concessionària del tram transfronterer cobra 128 milions d'indemnització i en reclama 350 més
La connexió de Girona a Figueres va costar 94 milions
 |
| Boques del túnel del TAV la Jonquera |
Els constants retards del TAV en el tram entre Barcelona, Girona i
Figueres han provocat també un autèntic forat negre econòmic, que suma a
hores d'ara la quantitat de 222 milions d'euros. TP Ferro, la
concessionària que va construir i ha de gestionar el tram internacional
del TAV entre Figueres i Perpinyà, va acabar l'obra en el termini
acordat, el febrer del 2009. Per amortitzar la inversió, TP Ferro
cobrarà un peatge als trens que circulen pel túnel per un període de 50
anys. Els preus són d'entre 800 i 3.000 euros per als trens de viatgers
en funció de la capacitat i la franja horària, i d'entre 518 i 744 per
als de mercaderies.
Però el contracte inclou una clàusula en què
s'estableix que s'ha d'indemnitzar la concessionària en cas
d'incompliment de terminis per part de l'Estat, com ha acabat passant.
Per això, un cop es va saber que l'obra no estaria fins a finals del
2012, es va firmar un acord pel qual el govern compensava les pèrdues
allargant tres anys més la concessió i abonant, entre el 2009 i el 2012,
128 milions d'euros. Aquest any, el pressupost de l'Estat inclou una
partida de gairebé 39,1 milions en aquest concepte, i fan una previsió
de 40 milions més el 2013, que es pagarà o no en funció del calendari
final de les obres.
Paral·lelament, i per no haver d'augmentar
encara més la indemnització, l'Estat va aprovar la construcció del
tercer rail entre Girona i Figueres. Aquestes obres es van acabar a
mitjan desembre del 2010, amb l'objectiu d'unir en ample europeu els dos
trams ja finalitzats del TAV: el de Figueres a Perpinyà i el de Mollet a
Girona. Així, podien començar a donar sortida en ample europeu als
trens de mercaderies des del port de Barcelona utilitzant l'ample mixt
del corredor del Vallès, i se solucionava la discontinuïtat de via entre
Girona i Figueres. Aquesta obra, que també estava inclosa en les
reivindicacions del corredor mediterrani, es va accelerar per guanyar
temps i així fomentar el pas de mercaderies pel túnel transfronterer. Si
no, probablement estaria pendent. TP Ferro començava així a cobrar
peatges i es reduïa la indemnització. El cost de l'obra –que va
aprofitar la via actual del convencional, tret d'un nou tram d'enllaç
amb l'alta velocitat a Figueres– va ser de 94 milions. Actualment, i
segons TP Ferro, circulen en el seu tram quatre trens de viatgers
diaris, i uns setze de mercaderies setmanals.
Més reclamacions
